L’aparició

by

L’aparició espectacular del gran líder caigut, José María Aznar, en els prolegòmens del congrés del PP a València, que va provocar la interrupció d’aquest, la gran abraçada que donà al seu delfí (també caigut) Ángel Acebes, la mirada àcida a Mariano Rajoy, a qui donà la mà sense immutar-se, el retret que diuen que va fer al dirigent popular andalús, Javier Arenas (“nos habéis renovado a todos menos a ti”), etc. etc., és el penúltim gest d’aquest personatge que no accepta que la vida el retiri encara que tots sabem (fins i tot la majoria dels seus) que va ser ell, i la manera d’actuar dels seus, la causa de la derrota popular del 2004. Hi ho ha estat novament de la derrota de 2007.

De veritat que aquesta aparició i tot el que significa (potser avui en viurem un nou episodi) em recorda la imatge patètica (i extraordinària des d’un punt de vista filmogràfic) de la Gloria Swanson a Sunset Boulevard, el magnífic film de Billy Wilder, amb William Holden i Erich von Stroheim.

No saber retirar-se a temps és un dels errors més grans que pot cometre l’home.

Advertisements

%d bloggers like this: