Aquests dies fa cinc anys de l’inici de la guerra a l’Iraq. He llegit diferents articles i opinions sobre la guerra i un resum d’aquestes podria ser la següent, que extrec del diari francès Le Temps:
Desgraciadament, el balanç és clar. Una manca absoluta de preparació. Un desastre humanitari. Un pou sense fons des del punt de vista econòmic –almenys 1000 bilions de dòlars de despesa, potser més- les conseqüències de la qual comença a afectar als Estats Units i a bona part del planeta. Un caos polític, però també una aberració estratègica. La guerra de l’Iraq no ha fet sinó accelerar el procés invers al qual aquesta pretenia respondre: ha contribuït a multiplicar les amenaces vinculades a Al-Qaida. Ha situat l’Iran en el centre del joc. Ha transformat el món en un lloc encara menys segur, tot al contrari d’allò que pretenia (i diu que ha aconseguit) George Bush.
És clar que, si no ho voleu veure, si preferiu tancar els ulls a la realitat, sempre us queda la possibilitat d’escoltar Georg Bush i José María Aznar. Ells dos (Blair ja està en franca retirada) continuen dient tot el contrari. Per als seus partidaris no deixa de ser un consol.
Josep Maria Quintana 