La independència de Kosovo ens ha demostrat una cosa: que la interpretació de la legalitat internacional és quelcom elàstic com un xiclet, que pot donar de si qualsevol cosa, sempre que coincideixi amb els interessos dels qui la invoca.
Per al Govern d’Espanya, amb la independència de Kosovo s’ha trencat la legalitat internacional, perquè –diu- aquesta no admet declaracions unilaterals d’independència. No ho veuen de la mateixa manera els partits catalans i bascos, per als quals, la legalitat internacional comporta el dret a decidir unilateralment.
De fet, no crec que trobem cap tractat internacional que accepti això darrer, però val a dir en benefici de bascos i catalans, que també ho han vist com ells francesos, britànics, alemanys i italians. Per tant, poca cosa cal afegir. Continua essent mal d’entendre, però és així.
De fet, la realitat és que a ningú no li importa gaire la legalitat internacional. El que de veritat preocupa a tothom és que la regulació del dret a la independència s’interpreti d’acord amb els interessos de cadascú. I en aquest cas, allò que interessa als partits d’obediència catalana i basca és que els territoris puguin assolir la independència mitjançant una decisió democràtica presa per la majoria dels ciutadans del territori que la vol obtenir (cas de Kosovo), mentre que als partits d’obediència espanyola (PSOE i PP, especialment) el que realment els interessa és que la independència només es pugui obtenir per la decisió democràtica de “tots els ciutadans de l’estat”, no només dels ciutadans del territori que es vol independitzar.
Per tant, que ningú no em vengui amb el retret de la “legalitat internacional”. Aquesta ben poc importa. L’únic que de veritat importa és la defensa de la pròpia ideologia i dels propis interessos.
I ara diré allò que crec, perquè seria molt còmode quedar-me en silenci: jo crec que la decisió d’independència d’un territori s’ha de poder prendre per decisió democràtica (tot i que amb una minoria qualificada no inferior als dos terços) des ciutadans del territori que es vol independitzar, i que el dret internacional així ho hauria de reconèixer. Ara bé, mentre això no sigui un acord internacional real, qualsevol decisió presa en aquest sentit com s’ha pres a Kosovo és extremadament perillosa, perquè pot provocar un dalt a baix de conseqüències imprevisibles. Que aquest dalt a baix no es produira a Kosovo? Doncs no ho sé. És probable que no, atenent que (digui el que digui el dret internacional) hi estan d’acord els quatre grans europeus i els Estats Units. Ara bé, dubto molt que aquesta decisió, tal com s’ha pres, no tingui cap mena de conseqüències.
I ara faré una predicció: Espanya acabarà reconeixent la independència unilateral. Ho farà, això sí, quan prendre aquesta decisió no li compliqui la situació interna. Òbviament, després de les eleccions. Abans només ho faria un suïcida.
Josep Maria Quintana 