L’acte per la vida de Barcelona

by

Després de l’acte celebrat a Barcelona el passat diumenge “Per la vida, la família i les llibertats” augmenta encara més la meva perplexitat perquè, si bé jo estic a favor de la vida, de la família i de les llibertats, i tampoc no avorto ni faig avortar ningú, ni demano per mi, ni per als meus, l’eutanàsia, em trobo lluny d’actes com aquest que, si bé no han mostrat la virulència del de Madrid, estan en la mateixa línia.

D’altra banda, ¿té sentit que un cardenal i vint sacerdots concelebrin en un palau d’esports abans del míting? Ja sé que el discurs de Mr. Martínez Sistach va ser moderat, en la línia de Mr. Blázquez, i no exactament en la de Mr. Rouco, però és clar que el cardenal sabia (o havia de saber) que l’acte del qual ell actuava com a “telonero” dient una missa (que no és una bestiesa, sinó el moment culminant de la vida religiosa del cristià) acabaria amb atacs polítics directes contra el president del govern, contra el president de la Generalitat i contra els partits d’esquerra.

De veritat creu Miró i Ardèvol que el govern espanyol ha promogut lleis que limiten la llibertat de culte i expulsen la religió de l’escola? Quina llei ha limitat la llibertat de culte en aquest país? Qui és el responsable que una majoria de pares d’avui no tinguin cap interès a educar els seus fills cristianament i no demanin que se’ls expliqui religió a l’escola? Creu Miró i Ardèvol que això és culpa del govern dels socialistes?

Però més enllà del que pugui pensar aquest senyor, el que no puc entendre és que l’Església es mostri tan bel·ligerant i agressiva (cas de Madrid) o simplement tan bel·ligerant (cas de Barcelona). Si el futur del cristianisme depèn, no ja que es pugui ensenyar religió (que és el que succeeix avui) sinó que s’hagi d’ensenyar religió obligatòriament a les escoles, això vol dir que el cristianisme ja no atrau per ell mateix. Alguna cosa haurem fet molt malament nosaltres.

A més, els benaurances parlen dels perseguits per ser justos, no dels que són reconeguts com els afavorits o privilegiats del sistema polític, que és el que tots aquests sectors tan cridaners sembla que volen tornar a ser.

Anuncis

%d bloggers like this: