La decisió que ahir va prendre per unanimitat dels 16 magistrats de la Sala 61 del Tribunal Suprem (TS) en acordar que no procedia (en aquest moment) l’embargament de les herriko tavernes pel fet de no haver-se provat que els titulars d’aquests establiments siguin en realitat “testaferros” de la il·legalitzada Batasuna demostra dues coses que són bàsiques en la configuració del nostre estat de dret: La primera, que els principis hipotecaris que amb tanta devoció vaig haver d’estudiar ara fa trenta anys, continuen mostrant tota la seva vigència; la segona, que en un sistema garantista de les llibertats públiques i privades (en definitiva, en un sistema democràtic) la retirada d’aquests drets no es pot fer per motius ideològics (per exemple, perquè es tracti de gent propera als terroristes), ni tampoc perquè aquesta gent observi conductes que a la majoria ens assemblen reprovables (com per exemple, la de no condemnar els atemptats d’ETA). I també demostra una altra cosa: que la il·legalització d’un partit no es pot fer sense tenir proves objectives d’una conducta que sigui il·lícita des del punt de vista penal.
Tot això, a qui escolti les declaracions imprudents d’aquest personatge que es diu Ángel Acebes, li podrà semblar una bajanada, però us asseguro que no ho és, i això perquè, en la protecció de la persona i dels seus drets fonamentals radica el fonament de l’habeas corpus del sistema democràtic.
“Que il·legalitzin ANV!”, criden Rajoy i Acebes. “Que embarguin les Herrico tavernes!”, insisteix Eduardo Zaplana. I és molt probable que, fent-ho, els demòcrates que patim el terrorisme i que no entenem ni comprenem què és el que mou a tantes persones basques a no condemnar els atemptats i les extorsions, ens sentíssim més còmodes, i fins i tot més protegits. Però hem de saber que l’estat de dret protegeix també els qui no pensen com nosaltres, i que només quan podem demostrar que han infligit la llei, aquesta pot actuar en contra seva amb tota contundència.
Delinquir és fàcil. No ho és tant poder-ho demostrar. I si l’article 38 de la Llei Hipotecària (un article bàsic que consagra el principi de legitimació) diu que “a todos los efectos legales se presumirá que los derechos reales inscritos en el Registro existen y pertenecen a su titular en la forma determinada por el asiento respectivo”, i afegeix que “de igual modo se presumirá que quien tenga inscrito el dominio de los inmuebles o derechos reales tiene la posesión de los mismos”, per acabar proclamant que no procedirà l’embargament d’un bé inscrit “sin que, previamente, o a la vez, se entable demanda de nulidad o cancelación de la inscripción correspondiente”, és evident que el TS no podia decretar l’embargament de les herrico tavernes si no es demostrava clarament que els qui tenen la titularitat inscrita d’aquests locals són, en realitat, Batasuna. No basta, doncs, que els liquidadors de l’Agència Tributària afirmessin que “existen numerosos bienes y derechos que formalmente ostentados por asociaciones culturales y en algunos casos sociedades mercantiles que aparecen como titulares de las herriko tabernas (…) pertenecerían en realidad material y efectivamente” a Batasuna , ans cal que això sigui provat en seu judicial.
Jo comprenc que tinguem moments de desànim i que aquestes disquisicions de caràcter jurídic ens facin enrabiar una mica, però us asseguro que qualsevol drecera que es prengui prescindint de la llei és un camí equivocat (recordeu el GAL de trista memòria). En això ens diferenciem els demòcrates dels terroristes: ells no en respecten cap, de llei. Nosaltres les respectem sempre, fins i tot en allò que fa referència a ells.
Josep Maria Quintana 