La força del “no”

by

Fa uns dies vaig rebre un correu d’una amiga que resideix a Veneçuela fent una acció de tipus humanitari. M’enviava un informe sobre la realitat del país i, especialment, del seu president, Hugo Chávez. L’informe era una mica confós, però es referia a les causes que fan que aquest actuï de manera anormal, pel fet que desbarra, que insulta als vells amics, que, en definitiva, mostra símptomes d’un nerviosisme que no és prou explicable.

Jo no sé si, com diu aquest informe, l’home és objecte de tractaments mèdics que influeixen en el seu caràcter irritable i propici a l’exabrupte o és que això és consubstancial en una ment que pretén conquerir el món i veu que més prest o més tard, el món li donarà l’esquena. No ho sé, però sigui com vulgui, el fet és que les notícies polítiques que arriben de Veneçuela són d’allò més preocupants per a l’aspirant a dictador (i joioses pels qui ens considerem adversaris seus i de la seva manera de fer política), quan veiem que joves li planten cara sense violència, que l’Església catòlica el qualifica d’immoral obertament i que sembla que reneixi una força civil capaç de vèncer la inèrcia d’un poder que aguanten bàsicament els pedrodòlars.

A mesura que els dies avancen i s’acosta el 2 de desembre, sembla que una força renovellada emergeixi del silenci i de la por i se senti capaç i amb força per rompre la que fins ara estat una barrera infranquejable. De fet, Chávez mai no ha necessitat acudir al frau per guanyar. Una altra cosa és que hagi emprat els avantatges del sistema. Tanmateix, aquests dies s’està produït en aquell país un fet que no s’havia produït mai fins ara: totes les forces de l’oposició s’han ajuntat en defensa del “no” en el referèndum i, per primer cop en molts anys, hi ha esperances que venci aquest “no”, que deixaria Chávez a la intempèrie i, sens dubte, als peus dels cavalls.

El passat mes de maig, el president va tancar la RCTV, una televisió que li era francament hostil. Avui se’n penedeix, perquè aquest fet ha aglutinat tothom en contra seva: els partits de l’oposició, el moviment estudiantil, les agrupacions cíviques, els grups religiosos (catòlics i evangèlics) i fins i tolt el prestigiós general retirat Raúl Baduel, que temps enrere havia col·laborat amb Chávez. Tots demanen un “no” com un sol home, perquè consideren que el projecte chavista és clarament totalitari. I la clau d’aquest probable triomf del “no” radica en el canvi que han fet tots els partidaris de l’abstenció. Avui, segons tots els analistes, si l’abstenció es decanta per votar “no”, aquesta pot derrotar la proposta del pontífex màxim de la revolució bolivariana.

Serà net el referèndum? Aquest és el problema que caldrà afrontar i vigilar des de prop. Avui, la igualtat d’oportunitats no hi és a Veneçuela perquè des del govern s’han cegat moltes fonts d’informació i els mitjans que no li eren favorables. Però l’esperit de rebel·lia s’estén com una taca d’oli i l’esperança creix.

Si diumenge vinent Chávez es troba amb una derrota, la llibertat estarà d’enhorabona.

Anuncis

%d bloggers like this: