En un país de tanta desigualtat com Bolívia, on els més desheretats de la fortuna mai no havien estat escoltats, es pot explicar l’èxit electoral que, fa uns anys, obtingué Evo Morales. Però el president elegit aviat va trencar les regles del joc modificant la constitució per un sistema clarament inconstitucional i, afegint-se a la línia política d’Hugo Chávez (només que sense el petroli de Veneçuela), ha iniciat un camí força perillós que de fet ha dividit el país en dues meitats (tot i que la seva és més populosa).
Disturbis sagnants es produïren el passat cap de setmana, que provocaren la mort d’un advocat de 29 anys. I cal dir que els disturbis no eren aliens al fet que Morales i els seus partidaris aprovessin reunits en una institució militar, sense la presència d’un sol opositor, el nou text constitucional en primera instància. Tot es va fer a mà aixecada i sense llegir tan sols un sol article dels que foren aprovats. Les imatges que vaig poder contemplar en un canal de televisió espanyol eren d’una gran eloqüència.
Val a dir que queda encara pendent l’aprovació article per article del text constitucional i la posterior ratificació en referèndum popular. Però podem ja afirmar que es tracta d’una constitució que hem de concebre com un vertader “trágala” (en això com la majoria de constitucions espanyoles del segle XIX), que els vencedors dels passats comicis vol imposar als perdedors, per tal que Morales pugui, diuen, “refundar Bolívia.
Però difícilment es pot refundar un país amb 136 dels 255 diputats elegits (un 53,33%) i menys encara després d’haver trencat les regles que, per modificar la Constitució vigent, aquesta establia.
Per molt menys s’han produït cops d’estat militars en molts indrets d’Amèrica del Sud. I no crec que Bolívia sigui immune a aquest perill. Sembla que la traumàtica experiència d’Allende a Xile hauria de servir a Evo Morales per actuar amb força més prudència, i això que Allende no havia trencat cap dels principis constitucionals vigents aleshores en un estat sense tradició colpista.
No cal insistir que l’espiral iniciada comporta un gran perill, perquè la fracció d’un país en dues meitats irreconciliables, una de les quals vol imposar a l’altra les regles de joc, pot acabar de manera terrible.
Josep Maria Quintana 