La vida familiar comporta molts avantatges i algun inconvenient. Ben al costat de l’ajut que el marit i la muller poden donar-se mútuament, també sorgeixen alguns inconvenients derivats d’aquesta relació, bàsicament en matèria d’incompatibilitats en l’exercici professional: una dona, per exemple, no pot atorgar testament davant del seu marit notari; una registradora no pot inscriure béns del seu espòs; un jutge no pot jutjar la seva esposa…
Però ben al costat d’aquestes incompatibilitats ex lege, que inhabiliten un determinat professional per actuar en un cas concret per causa d’una relació familiar, n’hi ha d’altres on aquesta incompatibilitat legal no hi és, en els quals, però, una mena de pudor o bé una determinada exigència ètica aconsellen que el marit o la muller, que el fill o la filla, que l’amic molt proper, que el soci, etc., s’abstinguin d’actuar.
Penso que estàvem davant d’un aquests supòsits en el cas de la periodista Elisa Beni, que acaba de publicar un llibre titulat La soledad del juzgador. Gómez Bermúdez y el 11-M. En efecte, Elisa Beni, cap de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, resulta que és també l’esposa del jutge Gómez Bermúdez, l’home que amb mà ferma ha conduït, com a president del Tribunal, el judici del qual es parla en el llibre, un judici, per cert, que ha tingut una gran repercussió mediàtica i una gran transcendència jurídica, ja que ha dictat una sentència que ha condemnat (i també ha absolt) les diferents persones processades per la matança ocorreguda a Madrid l’11 de març de 2004.
Més enllà del dret que qualsevol periodista pot tenir d’escriure un llibre com el que ha escrit la senyora Beni, no sembla acceptable que ho hagi fet precisament ella. Probablement no ha infligit cap llei, si segurament ningú no podrà demostrar que ha obtingut una informació privilegiada (si hagués estat així, potser sí que el seu marit hauria incorregut en alguna actuació il·lícita), però sembla immoral (o com a mínim impúdic) que sigui precisament la dona del jutge la que hagi actuat com ella ha actuat.
D’altra banda, les raons que ha adduït per defensar-se no són sinó d’allò més criticable. “como periodista, no podía moralmente dejar de contar esta gran historia que ha venido a buscarme”, ha dit. La veritat és que qualsevol mal intencionat podria afirmar que Elisa Beni, no és que s’hagi trobat amb la notícia, sinó que dormia amb ella, circumstància que no afavoreix el periodisme, ni menys encara afavorirà la meteòrica carrera del seu marit, el qual hauria d’haver tingut prou seny per recomanar-li un silenci exemplar en aquest cas.
Per últim, al·legar –com ha fet Beni- que “si hubiera sido un hombre quien escribiera sobre su mujer nadie lo hubiera descalificado” és, em sembla, perdre els papers. Això, com deia molt bé l’editorialista d’Es País, “revela una dudosa idea sobre lo que son el periodismo, la moralidad, el sentido de la oportunidad y las reivindicaciones de la mujer frente al machismo”.
Josep Maria Quintana 