Els sindicats potser hauran de canviar d’estratègia

by

La política de reformes de Sarkozy està provocant una situació ben interessant a França. Els estudiants han reaccionat de manera molt violent contra les que afecten a l’educació, i fins han intentant dur la violència al carrer, paralitzant mitjans de transport. Però curiosament, en aquest últim cas, una inesperada reacció de viatgers ha respost a la violència amb violència i ha neutralitzat algunes accions de protesta.

Una cosa semblant sembla que és a punt de succeir en el camp de l’administració pública, on les reformes de Sarkozy han provocat una vaga general que és probable que no s’acabi duent a terme davant la impopularitat d’aquesta. En efecte, segons destacava ahir La Vanguardia, dos sondejos de dos instituts d’opinió -LH2 i BVA- per als diaris Libération i Les Échos van posar ahir en evidència l’hostilitat creixent de l’opinió pública francesa contra la protesta, que es veu com la defensa d’uns privilegis corporatius. I això perquè el que proposa el Govern és simplement equiparar els sistemes de pensions de les grans empreses públiques – SNCF, RATP, EDF, GDF i altres- al règim general dels funcionaris públics. Segons les dues enquestes citades, la gran majoria dels francesos – el 59% i el 55%, respectivament- estan amb el Govern i en contra dels vaguistes, una dada que ha començat a sembrar la inquietud entre els convocants.

Sembla, doncs, que la reacció ciutadana contra vagues que defensen idees no assumides majoritàriament per la població o que defensen interessos corporatius no del tot assumibles per la societat, comença a fer efecte, i aquest és el cas del dirigent de la CGT, Bernard Thibault (la CGT és el sindicat majoritari en les empreses públiques afectades) que ahir replegava veles i decidia reunir-se amb el ministre de Treball per obrir negociacions.

Serà interessant de veure quan el govern espanyol de torn hagi de prendre decisions com la que aconsellava darrerament un estudi de La Caixa, en el qual s’indicava que la jubilació hauria d’allargar-se als 70 anys davant la creixent demanda de serveis que haurà d’afrontar l’estat en el camp de la sanitat i de les jubilacions.

L’envelliment de la publicació –deia l’informe- suposarà un gran repte per a la política fiscal. La raó és la pressió que l’augment de la població de major edat exercirà sobre la despesa pública en pensions, sanitat i polítiques de dependència fins a un punt que podrà acabar essent asfixiant.

De moment, els sindicats espanyols es mostren contraris a un endarreriment de l’edat de jubilació, però temo molt que aquest acabarà essent inajornable.

Advertisements

%d bloggers like this: