Ahir migdia, Eduardo Zaplana decidia posar encara més merda sobre el Tribunal Constitucional. I com que el que està molt malament sempre és susceptible d’empitjorar, recusava en nom del seu partit tres magistrats més.
La cosa faria riure si no fos patètica, perquè, si aquesta recusació (i l’anterior del PSOE) prosperava, el tribunal quedaria sense el quòrum necessari per poder decidir.
Jo confio que els magistrats seran capaços de sobreposar-se a tanta mediocritat ambiental, si bé no hem d’oblidar que d’alguna manera són ells els qui van deixar-se manipular tot entrant en el joc de les majories i minories estables (com si fossin polítics) quan, a instàncies dels conservadors, acceptaven la recusació de Pérez Tremps, del camp progressista.
Penso que el mal està fet i que estem davant una cul de sac sense sortida, o com a mínim, sense possibilitat de cap sortida airosa. Només una dimissió en bloc, només un abandó de la funció jurisdiccional, potser faria reflexionar els polítics. Alguna cosa gran ha de petar per fer seny, si és que això encara és possible.
Potser el Rei, aquest home sense cap poder real però que conserva encara el dret a la paraula, hauria de fer servir la seva “auctoritas”, la seva força moral, i fer algun gest significatiu, o dir simplement alguna cosa, encara que amb això no aconseguís sinó fer treure els colors als polítics que estan en el poder i als qui (per a desgràcia nostra) mai no han acceptat d’estar a l’oposició.
Josep Maria Quintana 