No sé si amb “Z” de Zapatero, o amb “Z” de “El Zorro”, el cert és que la notícia que tots esperàvem s’ha confirmat: que la presidenta De La Vega encapçalarà la llista al Congrés dels Diputats per la circumscripció de València, terra on la dreta té camp abonat i on l’esquerra –deixeu-m’ho dir en castellà “está hecha unos zorros”.
De la Vega té enemics i adversaris –qui no en té?-, però s’ha revelat com una de les persones més sòlides i més ben valorades en el govern actual d’Espanya. No és estrany, doncs, que Zapatero l’hagi enviada a reconquerir València, com un nou Jaume I, aquest cop sense armadura, però amb vestits (cada dia nous a estrenar, o així m’ho sembla) de confecció.
D’altra banda, De La Vega és valenciana de naixement, i en aquest sentit no se la pot titllar de “diputada cunera” (com se’n deia abans). Per tant, no em sembla que hagi estat una mala pensada, tot i que, tal com corren les aigües del Túria, el peix serà mal de dur al cove.
No vull, però, acabar aquest comentari sense referir-me a la dimissió de Joan Ignasi Pla. Sembla que és cert que hi ha un episodi una mica confús respecte d’una reforma que no ha pagat, o que de moment li ha finançat un constructor. No sé prou bé com han anat les coses, però més enllà del que hagi pogut fer malament, més enllà dels errors d’aquest home que jo tenia (i potser el tinc encara) per un home honrat, tot i que no considero que fos un polític amb prou talla política per ocupar el lloc que ocupava, més enllà d’això, dic, el que se’m fa difícil d’entendre és la duríssima campanya mediàtica que li féu tot el grup PRISA. En efecte, a les 8 del matí del dia que va esclatar l’escàndol, Carles Francino va tirar amb bala des de la SER (de fet va ser ell qui el va destapar). Aquell mateix dia, també El País n’anava ple; i al migdia, altre cop: Pla havia esdevingut ja un corrupte que no tenia altra sortida que la dimissió. Aquesta immediatament es va produir i, d’aleshores ençà, tot han estat bones paraules. No sé, tot això m’ha semblat molt artificial i com a força premeditat. És com si algú es volgués treure aquest home de sobre. I certament que ho ha aconseguit.
Ja sé que aquesta notícia potser no té res a veure amb el cas De La Vega, però… per ventura no parlàvem de València? Doncs si és així, la cosa venia a tomb.
Josep Maria Quintana 