Per una d’aquestes meravelles de la tècnica, en consultar ahir per internet les pàgines d’El País vaig poder contemplar un vídeo de la presentació de la infanta Sofia a la “Virgen de Atocha” pels seus pares, els prínceps d’Astúries, Felipe i Letizia.
Els religiosos en el primer banc, vorejats de curiosos, les campanes voleiant a l’aire, i el cardenal Rouco al peu de l’altar, els prínceps van fer el que figura escrit en el protocol principesc: oferir el nadó a la Verge, mentre el cardenal –també formant part d’aquest protocol- deia les paraules que el ritual aconsella.
És difícil avaluar fets com aquest sense ferir alguna sensibilitat o cometre alguna injustícia, però cada cop que es produeixen sento com em cruixen els ossos, perquè responen a un esquema que no es correspon amb el nostre temps, ni amb la nostra constitució, ni probablement amb el que pensen els prínceps en el seu fur intern (encara que suposar això que dic és fer un judici d’intencions que lamento, però que no puc deixar de fer). Tanmateix ho comprenc, perquè la monarquia –que és uns institució fora del temps- no pot sinó jugar aquesta mena de rol per mantenir-se viva i propera a la sensibilitat popular. Més lamentable és que l’Església li segueix el joc amb pràctiques com aquestes que la lliguen al poder d’una manera gens edificant.
I mentrestant, el món va per un altre camí, però ni els uns ni els altres semblen adonar-se’n.
Josep Maria Quintana 