L’economia és un desastre! (diu el PP)

by

Si ahir me’n reia una mica del PSOE, que sembla que vengui duros a quatre pessetes, avui ho he de fer del PP, que es debat interiorment entre el que voldria (que Espanya anés endavant) i el que realment vol (que l’economia espanyola trontolli per així tenir alguna possibilitat d’èxit).

Sembla que fins i tot hi ha dues sensibilitats entre els seus dirigents: la dels qui, com Mariano Rajoy volen parlar del desastre de l’actual economia, i la dels qui, com Montoro, creuen que arribarem a les eleccions sense que el ciutadà hagi notat en les seves butxaques aquesta anhelada crisi.

Entre els primer hi ha Zaplana (no podia ser d’altra manera), que fins i tot ha parlat de “recessió econòmica”. El problema és que l’altra dia, Botín, el gran banquer, amb mànigues de camisa i tirants vermells, compartia taula amb Rodríguez Zapatero, com si fossin dos amics de tota la vida. I una hora abans, rere la gran parafernàlia del poder econòmic, li deia davant els micròfons de la premsa i de la televisió: “La teva és una bona política econòmica”. I ho deia així mateix, tractant-lo de tu, amb la confiança més absoluta.

Jo no sé si l’economia va molt bé o simplement bé, o comença a trontollar. Veig només que també homes com Francisco Gonázez, del BBVA, i César Alierta, de Telefónica, han sortit fent costat a la política econòmica del Govern de Rodríguez Zapatero. És clar que potser es tracta de la síndrome del poder, aquest que tant atreu el diner, però no deixa de ser significatiu que la gran banca parli bé de la macroeconomia. És clar que potser Rajoy i Zaplana prefereixen parlar dels diners de butxaca, de l’economia micro, de la seva i la meva, amic lector, però de vegades, per molt que s’esmercin en una matèria, això no basta per transformar la realitat d’acord amb els seus interessos.

Aquest és el problema del PP: que no analitza la realitat, ans vol que sigui la realitat que s’acosti als seus interessos. Primer fou l’11-M amb la teoria de la conspiració. Ara, perduda ja tota esperança que el tribunal els doni un bocinet de raó, han anat a parar a l’economia. L’economia és un desastre!, diuen. El problema és que no basta que ells ho diguin perquè l’afirmació que fan estigui d’acord amb la realitat.

Anuncis

%d bloggers like this: