En el correu familiar, aquest que rebem simultàniament tots els cinc membres de la meva família (cadascú a la seva llista particular), i a través del qual estem en contacte permanent, en Pere ens envia des de Toulouse una nota que diu:
“Hola, si teniu un moment, llegiu aquesta entrevista. Bé, de fet és una
lectura obligatòria, així que llegiu-ho ara.
Tot el que es diu, s’aplica a PCC, però també a Al-Qaida i altres
xarxes per l’estil.”
Immediatament veig que la seva germana Elisabet escriu:
“Quina por……..”
Li respon el seu germà: “És el món en que vivim. Com diu Morfeo a Matrix, “Recuerda, sólo te ofrezco la verdad””
És Elisabet la que hi torna. Diu:
“crec que preferesc seguir ignorant…..pobre Pau [en Pau és el seu fill, el meu nét], quin futur li puc oferir….?”
I tanca de moment la conversa en Pere:
“Sempre ens quedarà Tristan da Cunha.”
No crec que ens hàgim de negar l’esperança, però resulta molt dur llegir l’entrevista què ens recomana en Pere, i que jo també us prego que llegiu.
Josep Maria Quintana 