El passat 31 de juliol, Sarkozy va pronunciar aquests mots: “els vull dir [als funcionaris]: sereu menys nombrosos, però més ben pagats (…). Els diré que cal afavorir la mobilitat geogràfica.” Doncs bé, aquest és el punt de partida d’una reforma que vol anunciar el president francès amb l’únic objectiu “de faire maigrir l’Etat” (de fer amagrir l’estat), un principi que nosaltres els espanyols hem oblidat absolutament. I això perquè, sigui l’esquerra, sigui la dreta la que comanda, l’Estat engreixa cada cop més.
No cal dir que és aquest un objectiu que només pot intentar un home amb una gran autoritat i amb molt de poder. Els tindrà Sarkozy? És probable. Si més no, cal dir que cap president des de De Gaulle havia partit amb tant de suport real (i dic real, perquè el 80% obtingut per Chirac fa cinc anys contra Le Pen, no pot tenir-se en compte).
Sarkozy, doncs, sembla que vol reduir els alts càrrecs a la meitat. I això no és una broma. I qui ho cregui, que ho demani al PSM, expert com pocs en la multiplicació dels peixos i dels pans (i que consti que la frase no és meva).
Tanmateix, sembla que el moment actual sigui propici a la reforma, per molt que, tant l’Elisi com Matignon saben que aquesta, que imposa una reducció en massa dels efectius laborals, no es pot fer “intel·ligentment” si no s’acompanya d’una reorganització dels serveis i de les funcions de l’Estat.
Durant la campanya, Sarkozy va anunciar que, si era elegit, un funcionari de cada dos que es jubilés no seria reemplaçat (sí, ho heu llegit bé, ho va dir durant la campanya). Aquesta mesura, que afecta tan sols a l’Administració, implicaria per ella sola una gran reducció de llocs de treball i no hi ha dubte que suscita temors entre els interessats i els sindicats de la funció pública.
Diu Le Monde que, per al 2008, el govern pensa suprimir 22.800 llocs, dels quals, 11.000 són de mestres i professors. Aquesta xifra implica la retirada d’un lloc de cada tres (no de cada dos) dels que es jubilin. També es programa la supressió de 88.348 llocs de La Poste (servei de correus).
No he de seguir, perquè el detall no interessa. L’important és el concepte, l’objectiu, que no hi ha dubte que provocarà enfrontaments i protestes dels sindicats. Tanmateix això no treu importància a la mesura i al coratge d’aquest home que, dia a dia, va prenent decisions que no poden deixar ningú indiferent.
Josep Maria Quintana 