Maria de la Pau Janer segueix l’exemple de Jaume Matas

by

Maria de la Pau Janer ha dimitit del seu escó abans de constituir-se el nou parlament de la nostra comunitat autònoma. L’argument adduït té lògica: s’havia presentat per donar suport al projecte de govern que encapçalava el president Matas, però si aquest ha quedat sense projecte i sense escó, és evident que la senyora Janer no tenia per què haver d’asseure’s en els bancs d’una oposició que s’haurà de limitar a fer el que correspon als qui han perdut: oposar-se al govern de torn que, segons sembla, el formaran gent del PSOE, d’UM i del Bloc (ço vol dir del PSM, d’EU, dels Verds i d’ERC).

Val a dir que Matas va equivocar-se posant Maria de la Pau Janer a la llista conservadora de Mallorca, com també s’ha equivocat amb una campanya prepotent centrada de manera especial contra UM i la seva presidenta, la senyora Munar, que, amb només tres diputats, avui contempla com passa el cadàver del seu gran adversari (que en té vint-i-vuit) davant la porta de casa seva i, com don Bartolo (Le Nozze di Figaro), proclama que “la vendetta è un piacer riservato ai saggi”.

Suposo que deu ser molt dur trobar-se en la posició de Matas. Menys amb la de Janer, que no ha arribat a tastar la mel del poder (encara que sí la de la glòria). Tinc la impressió que Matas va prendre aquesta decisió –d’oferir a l’escriptora un lloc en el govern- sense consultar ningú, com ho fan sempre els autòcrates, i tanmateix era bolla vista que la decisió no era encertada. No perquè Janer estigués mancada de virtuts, que probablement les té totes, sinó perquè en política de partit, aquestes decisions de pouar fora del safareig de casa sempre duen problemes, com ens ho podria explicar molt bé el president González que, autòcrata com Matas, va oferir el número dos per Madrid (i, se suposa, que d’altres càrrecs) al jutge Garzón. Penso que se’n deu penedir encara.

Més fàcil és prendre decisions d’aquesta mena quan s’ha aconseguit el poder, però no abans dels comicis, quan en la confecció de les llistes electorals de cada partit es lliura sempre la més gran de les batalles.

Anuncis

%d bloggers like this: