Les crítiques a l’acord

by

Mentre el president Rodríguez Zapatero assegurava que “es un buen día para Europa. Estoy satisfecho porque hemos logrado un texto que mejora de manera sustancial el funcionamiento de la Unión Europea para hacerla más democrática, más eficaz, para que pueda dar respuesta a los problemas sociales y de los ciudadanos europeos”, i afegia que “era un reto difícil llegar a este acuerdo después del proceso vivido como consecuencia de los referéndum en Francia y Países Bajos y lo hemos conseguido”, tot assegurant que “ha habido una voluntad de todos y un compromiso conjunto por lograr que la UE se ponga en marcha de nuevo, cubra una nueva etapa y camine en la dirección adecuada, que es la de lograr cada vez una Unión política más perfecta, más eficaz y más útil”, mentre –com dic- tot això succeïa, el líder de l’oposició assegurava que el president espanyol havia tirat la tovallola i que sort havíem tingut de Polònia, ja que gràcies a la intransigència d’aquest estat, Espanya tindria més força dins la UE.

De veritat que em sembla miserable escoltar això darrer. Realment creu el senyor Rajoy que l’actitud de Polònia ha estat exemplar en aquesta cimera? Jo li demanaria: Què és millor: fer oposició amb els intransigents i dubtosament europeistes, tot participant en un xantatge que posa en perill l’UE o bé estar al costat del fundadors de la comunitat europea maldant per fer entendre a aquells que val la pena la construcció d’Europa?

Curiosament, el president polonès, després d’arribar a l’acord, va reconèixer els esforços de França i del Regne Unit en especial, però també el que havia dut a terme el president del govern espanyol, “que aunque representa una visión diferente de la nuestra, merece un agradecimiento”.

Tots els meus lectors saben que jo no sóc un fan de Rodríguez Zapatero, a qui sovint he criticat pels seus comportaments ingenus i mancats de profunditat política i ideològica, però també he de dir que escoltar un elogi de Lech Kaczynsky en el qual aquest reconeix que Rodríguez Zapatero representa una visió diferent de la seva, em sembla un elogi monumental, entre altres coses perquè el comportament polític d’aquest personatge (i el del seu germà bessó) em sembla horrible i criticable de dalt a baix. En la meva concepció de la política, els germans Kaczynsky representen una visió del món, sectària i d’extrema dreta (encara que democràtica) que avorreixo absolutament. Pel que sembla, però, fan la política que més agrada a Mariano Rajoy.

Anuncis

%d bloggers like this: