L’acord de Brussel·les per al nou tractat de la UE

by

Ahir dissabte ens despertàrem amb una bona notícia: els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea havien arribat (la nit del 22 al 23) a un acord sobre el mandat per redactar un nou Tractat simplificat que conservi la substància de la fallida Constitució, segons informaren fonts diplomàtiques. El compromís es va assolir després de vèncer la resistència numantina de Polònia, que es negava a acceptar el repartiment de poder basat en la votació per doble majoria d’Estats membres i de població en considerar que aquest sistema perjudicava als països mitjans i beneficiava desproporcionadament a Alemanya.

Varsòvia va acceptar finalment l’oferta de retardar fins al 2017 l’aplicació de la doble majoria que li van fer el president francès, Nicolas Sarkozy, el primer ministre britànic, Tony Blair, el primer ministre luxemburguès, Jean Claude Junker i el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Els 4 dirigents van cridar per telèfon al primer ministre polonès, Jaroslaw Kaczynsky, que ha dut a terme des de Varsòvia una negociació paral·lela a la del seu germà bessó i president del país, Lech Kaczynsky.

Encara que a partir de 2014 començarà a aplicar-se formalment la doble majoria –les decisions que s’hauran de prendre exigiran un 55% dels Estats membres, amb un mínim de 15, els quals han d’englobar un 65% de la població- Polònia podrà invocar el Tractat de Niça cada vegada que li resulti més favorable per a assolir una minoria de bloqueig. El vist-i-plau de Polònia es va produir després que la cancellera  alemanya i presidenta de torn de la UE, Ángela Merkel -que havia mantingut mitja dotzena d’entrevistes amb el president Kaczynsky en 24 hores sense aconseguir convènce’l – amenacés amb la convocatòria d’una conferència intergovernamental (CIG) que redactés el nou Tractat sense l’acord de Polònia. Això va ser decisiu i Varsòvia –possiblement escèptica- acabà donant suport al Tractat simplificat.

Amb totes aquestes informacions (que he extret bàsicament de La Vanguardia i de Le Monde) veiem que continua fent-se camí de cara a la construcció d’una Europa Unida. No serà fàcil, i segurament no veurem el final d’aquest procés els homes i dones de la meva generació. Potser tindrà més sort el meu nét, en Pau, que ahir va rebre les aigües del baptisme, tot i que el meu fill, en Pere, es mostra menys optimista –i és probable que ho faci amb més coneixement de causa que jo- sobre el futur d’Europa i, en general, de la humanitat.

Advertisements

%d bloggers like this: