Davant la mort d’Andreu Murillo

by

Corrien temps de misèries i de dictadura, encara que érem joves i ho suportàvem tot. Encara més, teníem il·lusió de superar-les (vull dir les misèries, és clar!) i de vèncer l’oprobi del dictador per instaurar un món de llibertats, de democràcia i de respecte a les llengües que, com la catalana, el franquisme havia oprimit i bandejat.

Per aquells dies, doncs, de sindicats verticals, d’unitats de destí en la pobresa d’esperit i d’opressió política, però també d’esperança, els joves que anhelàvem amb desfici transformar aquest món, que havíem començat a estudiar català tot sols, els capvespres, els estius o quan fos possible, vam tenir el suport d’un home que, a Maó, es va convertir per a nosaltres en un referent. M’estic referint a Andreu Murillo, el mestre, l’historiador, el militant socialista, l’home compromès amb els valors del catalanisme polític, a qui el franquisme no havia aconseguit anul·lar.

Ateneista força actiu, el professor Murillo organitzava classes gratuïtes de llengua catalana durant l’estiu a l’Ateneu de Maó. Allí, la meva dona –penso que era l’any 1968- va aprofitar les vacances universitàries per aprendre a escriure en la nostra llengua, i estimar-la com un dels nostres valors més preuats. Murillo, com he dit, havia sabut sobreviure a la persecució de postguerra tot mantenint incòlumes els seus principis polítics i culturals, principis que, a voltes més sol que la una, ens va saber transmetre com aquell que lliura als seus deixebles un do preuat.

Fa uns dies, el professor Andreu Murillo ha mort i nosaltres li hem dit adéu amb emoció, però sabent que alguna cosa d’ell –segurament el més valuós- seguirà viu en les nostres vides, en la nostra manera de fer i d’actuar, en el nostre compromís polític i cultural. Penso que ha de ser prosseguint la nostra fidelitat a tots aquests principis que, els qui d’ell tant hem après, li hem de retre homenatge.

Anuncis

%d bloggers like this: