Una manca absoluta d’elegància

by

Dijous passat, en aixecar-me, vaig agafar el diari El País i vaig llegir la notícia que publicava Andreu Manresa sobre les concessions de llicències per a radios i televisions que acabava de fer el govern de les Illes Balears, presidit per Jaume Matas. Si no ho recordo malament, es tractava d’una quarantena.

Jo no gosaré afirmar si les llicències s’han donat “als amics”, com he escoltat en algun comentari sobre la matèria, perquè, entre altres coses, jo no conec els amics de Jaume Matas, però sí que he de dir que, sense qüestionar la legitimitat ni tampoc la legalitat de les concessions, fer-les uns dies abans de les eleccions que decideixen la composició d’un nou Parlament del qual haurà de sortir un nou govern de la comunitat autònoma, com a mínim no és elegant, ans és dubtosament acceptable des del punt de vista ètic.

I això ho agafis per on ho agafis. Perquè si Jaume Matas està segur de guanyar i de repetir presidència, no tindria cap necessitat de fer una cosa tan qüestionable com aquesta. I si té por de perdre, aleshores és encara pitjor, perquè voldria dir que no es fia que el nou govern satisfés els compromisos que ell havia contret amb els concessionaris, la qual cosa –com a mínim- aixeca sospites.

——

P.S. A la fi hem arribat al dia 27 de maig. Avui vespre farem recompte del que han volgut els ciutadans i, en aquesta festa de la democràcia (lamentablement devaluada els darrers temps per l’abstenció i el desinterès), sabrem què hem decidit els espanyols per als nostres municipis i comunitats autònomes. I en el cas dels mallorquins, menorquins i eivissencs, què hem decidit també respecte dels consells insulars, aquests organismes que tenen un paper importantíssim en el nostre sistema políticoadministratiu.

Advertisements

%d bloggers like this: