El crèdit de Miguel Sebastián s’esgota

by

Si res no he de desdir respecte de les critiques que he fet darrerament als excessos verbals de la dreta en aquesta campanya electoral i en allò que fa referència a la monopolització del tema basc –la il·legalització dels succedanis de Batasuna- com a matèria gairebé única de debat, he de dir que contemplar la sortida de to del candidat del PSOE a l’alcaldia de Madrid, que va treure una revista amb la fotografia d’una dona (crec que era una advocadessa) per demanar immediatament a Ruíz Gallardón si ell hi tenia res a veure, em va deixar perplex.

És cert que Miguel Sebastián (candidat que va imposar a dit Rodríguez Zapatero després d’un rocambolesc estira i arronsa amb José Bono) va “vestir” l’atac tot relacionant la senyora en qüestió amb el cas “Malaya”. Però no era aquest el missatge subliminal que oferia la seva desgraciada intervenció. Miguel Sebastián insinuava una altra cosa: una relació d’una altra mena entre Ruíz Gallardón (un home casat, catòlic i de dretes –què no donaria jo perquè tota la dreta fos com ell!) i la senyora de la revista. En definitiva, el candidat socialista va fer una baixesa moral.

Cada dia que passa, la figura de Miguel Sebastián es degrada més. Ell nega que el BBVA el vagi fer fora i nega també que, des de l’Oficina econòmica de la presidència del govern, inferís en les decisions de la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) a través del senyor Arenillas. Òbviament jo me’l creia, però després de veure el cop baix de què va ser capaç en el debat de Madrid, Miguel Sebastián ha deixat de tenir crèdit en el meu compte particular.

Si jo fos madrileny i tingués vot a les municipals, us asseguro que no el votaria.

Anuncis

%d bloggers like this: