Podem acceptar per les bones, que el PP hagi abandonat la dita teoria de la conspiració?
Des de fa tres anys, els seus líders, acòlits i predicadors han afirmat per activa i per passiva que en els atemptats contra els trens de l’11 de març de 2004 s’hi amagava una mà negra que no pretenia sinó foragitar els populars del poder.
Aquesta afirmació ha servit d’argument a nombroses tertúlies, a llarguíssims monòlegs dels directors de programes radiofònics (no només de la COPE), així com també a notables articles de diari signats per periodistes famosos, algun dels quals ha tingut fins i tot a favor seu una manifestació (se suposa que en un acte d’agraïment) organitzada pel PP de les Balears en una platja veïna a Son Servera (Mallorca).
De sobte, però, la teoria de la conspiració s’esvaneix i aleshores el senyor Rajoy ordena als seus correligionaris que “mirin cap endavant”. Això vol dir que, després d’haver-ho emmerdat tot, després d’haver dut al límit la convivència ciutadana, després d’haver incitat a la crispació fins on han pogut, aleshores resulta que no, que no hi havia conspiració i que cal pensar en el futur.
Això seria molt bell si no fos també molt indigne. Em sembla bé que els populars mirin cap endavant, però, com a mínim, haurien de dir que s’han equivocat. No cal que diguin que han actuat de mala fe. No demano tant. És suficient que reconeguin que havien partit d’un punt de vista erroni. Però que ho diguin i que s’acabin d’una vegada per sempre les murmuracions.
Josep Maria Quintana 