Les responsabilitats polítiques d’Acebes

by

A mesura que passen els dies i que prossegueix el judici pels atemptats de l’11-M, qualsevol ciutadà que vulgui seguir la realitat del país amb una certa objectivitat, sense parti pris (si és que això avui, a Espanya, és possible), veurà forçosament com el setge entorn d’Acebes s’està tancant cada cop més. “Alguacil alguacilado”, Acebes continua defensant-se contraatacant, però el cert és que la impressió que molts vam tenir, aquell capvespre de l’11 de març de 2004, que el ministre de l’interior ens enganyava, cap cop va agafant més la força de cosa provada davant el Tribunal.

Dit això, quin sentit té que el portaveu socialista en el parlament espanyol, el senyor Garrido, i el secretari d’organització del mateix partit, senyor Blanco, li demanin responsabilitats polítiques? Què volen aconseguir aquests senyors demanant això? Que Acebes dimiteixi de diputat? De veritat que no ho puc entendre.

En canvi sí que entenc –i a més em sembla molt correcte- que la vice-presidenta del govern, senyora Fernández de la Vega, digui que Acebes i Aznar estan en deute amb la veritat i que, com a conseqüència d’això, seria bo que reconeguessin que no van actuar com cal des dels seus llocs de govern respectius. Demanar això té tot el sentit del món, com també en té que, des del PSOE, es vulgui aprofitar la posició cada cop més vulnerable de l’exministre conservador per atacar-lo i afeblir-lo. Però davant una actuació que no té connotacions penals, quines responsabilitats polítiques es poden demanar a un home i a un partit que, entre d’altres raons, va perdre el govern per haver mentit a la ciutadania?

Les responsabilitats polítiques d’Acebes es van saldar a les eleccions del 14-M de 2004. Ara només està en deute amb la veritat (que no és poc), i les úniques responsabilitats que se li poden exigir tornen a ser d’ordre electoral: que els electors li girin novament l’esquena. Si no ho fan, aleshores és que als ciutadans (en qui, en una democràcia, resideix la sobirania) els importa un borrall que, en la seva actuació, els polítics respectin o no a la veritat.

Anuncis

%d bloggers like this: