Què vol dir “cultura autòctona”?

by

Sobre la fotografia dels principals candidats a governar el Consell de Menorca pel PP, llegeixo un titular del diari Menorca d’acord amb el qual els candidats populars asseguren que promocionaran el trilingüisme (això d’acord amb la línia actual del govern de Jaume Matas) i també la “cultura autòctona”.

Llegeixo amb fruïció per saber què volen dir amb l’adjectiu “autòcton” afegit al nom “cultura”, però no me’n surto. En el text aquest adjectiu no apareix, però és substituït per un altre: “tradicional”.

La inquietud i la curiositat em deixen mal a pler: Què volen dir quan asseguren que promocionaran la “cultura autòctona”, la “cultura tradicional”? En ambdós casos es tracta d’adjectius que delimiten, demarquen, partionen, redueixen o posen fites al concepte. Delimitar: és això que pretenen?

Em demano: És la literatura que fa Maite Salord autòctona? És la música que fa l’Orquestra de Cambra de Menorca autòctona? ¿És l’òpera que organitza Amics de s’Òpera tradicional?

Per què el PP no parla de “cultura” sense additaments de cap casta? Per què quan es pronuncien en favor de la llengua catalana han d’afegir-hi sempre allò de “les modalitats”? No hem quedat que volen fugir de localismes? Que volen ser cosmopolites? Per què, Déu meu, sempre han d’adjectivar?

L’adjectivació sempre és delimitadora, sempre vol concretar l’abast del nom que acompanya, sempre demostra, qualifica…

Parleu de CULTURA, sisplau! Així, en majúscula. No intenteu posar-hi barreres, fites, obstacles… o constrenyiments!

Anuncis

%d bloggers like this: