Les opinions de Jimmy Carter sobre la política d’Israel

by

Aquestes darreres setmanes s’està produint un debat força interessant als Estats Units i també al Regne Unit sobre Israel i, més concretament, sobre les dificultats en què es troben alguns intel·lectuals jueus progressistes quan, en posar en quarantena la política del govern israelià, se’ls qualifica immediatament de traïdors.

Un d’aquests intel·lectuals és Tony Judt, de qui vaig parlar no fa gaire setmanes amb motiu d’una lletra de batalla dedicada al problema de l’autocensura, entesa com una de les conseqüències nefastes del fonamentalisme musulmà.

Aviat intentaré escriure una lletra de batalla sobre aquesta qüestió, en definitiva si -com opina Judt, els intel·lectuals jueus tenen dret a criticar Israel i la seva política, però avui, en aquest comentari em limitaré a traslladar als meus lectors l’opinió que acaba d’exposar Jimmy Carter, l’expresident dels Estats Units pel Partit Demòcrata, i també Premi Nobel de la Pau.

Carter va publicar el passat novembre de 2006 un llibre, “Palestine: Peace Not Apartheid” que, quatre mesos després de la seva aparició, continua situat a la llista dels llibres més venuts del New York Times. Es tracta d’un assaig que, no cal dir-ho, ha provocat una gran polèmica. Segons Carter, la política actual d’Israel en els Territoris palestins constitueix un “sistema d’apartheid” en el qual un Estat hebreu “totalment dominant” reprimeix la violència “privant els Palestins de llurs drets humans fonamentals”.

L’afirmació és radical, i no sols ha provocat protestes de molts sectors projueus, sinó també la dimissió de Kenneth Stein, especialista en matèries relatives a l’Orient Proper, que durant molts anys ha estat conseller de Carter.

Jo no m’atreveixo a judicar l’afirmació, perquè no tinc una opinió prou formada respecte d’aquest punt. Simplement la deix damunt la taula perquè, qui hi tingui interès, hi pugui reflexionar.

Advertisements

%d bloggers like this: