L’argúcia de l’esquerra

by

No és que la decisió presa en el Parlament de blindar la presidència del Tribunal Constitucional fins al mes de desembre en la persona de la magistrada María Emilia Casas sigui dolenta per se, que no ho és, ja que l’esmena presentada per Esquerra Unida i aprovada amb el vot en contra del PP servirà també per als futurs presidents, que no cessaran en el càrrec fins a la renovació del Tribunal. Però té raó el PP quan afirma que, en prendre ara la decisió, el PSOE mostra el “plumero”, ja que l’únic que pretén –o potser hauríem de dir que el que pretén per damunt de tot- és que la senyora Casas –en la qual confia l’esquerra- presideixi el Tribunal durant el debat de la constitucionalitat o inconstitucionalitat de l’Estatut de Catalunya.

Val a dir, doncs, respecte d’aquest canvi el mateix que deia fa uns dies de la recusació del magistrat Rodríguez Zapata per part de la Generalitat: que és un despropòsit, que en aquest estat de coses, no s’hauria d’haver fet.

Penso que entre tots hem fet que la gent desconfiï de les institucions, i això perquè ens hem preocupat tant de polititzar-les, que ara no sabem qui serà el guapo que les podrà despolititzar.

Lamento ser tan pessimista, però tinc la impressió que, per millorar una mica les coses d’aquest país, es necessitaria fer tabula rasa de gairebé tot, incloent en aquest “gairebé tot” la nostra classe política. I això no és possible, desgraciadament.

Anuncis

%d bloggers like this: