“Ningú no ho sabia”, assegura Aznar

by

Assegut davant la televisió, a les notícies de les nou, vaig veure fa un parell de dies com l’expresident del Govern José María Aznar manifestava, com fent brometa, que “tot el món pensava que a L’Iraq hi havia armes de destrucció massiva”, quan resulta que no n’hi havia. “Ara ho sé –va dir-, però abans no ho sabia”.

Amb aquestes declaracions que es van fer en un acte polític del partit a Pozuelo de Alarcón (Madrid), Aznar es va justificar dient que el seu problema era de no haver estat prou llest i no haver-ho sabut abans, “però és que, quan jo no ho sabia, ningú ho sabia”, assegurà l’expresident.

Que molts no ho sabíem és cert. Jo no ho sabia, i fins em vaig creure Aznar perquè no podia concebre que m’enganyés d’una manera tan descarada. Però vistes les coses des de l’actual perspectiva, he de dir em resulta molt dubtós que el president d’un govern com l’espanyol estigués tan en blanc com jo respecte d’una matèria de tanta importància.

De fet, des del primer dia, l’enviat especial de les Nacions Unides, Hans Blix, assegurava per activa i per passiva que aquestes armes no existien, i el mateix va assegurar els president francès, Chirac, i també el primer ministre alemany Schroeder. I aquest sembla que era el sentiment generalitzat de l’ONU que no va donar suport a la guerra, d’ací que l’hàgim de considerar il·legal.

D’aleshores ençà, milions de morts jeuen sobre l’arena iraquiana. Aquests darrers dies, la mitjana de morts sobrepassa els cent cada vint-i-quatre hores, i res no fa pensar que el desastre pugui ser frenat.

Certament que s’ha derrocat el règim de Saddam Hussein, al qual hem penjat per a vergonya nostra després d’un procés sense garanties processals, però també hem provocat una guerra civil –perquè no podem denominar d’altre manera el que succeeix a l’Iraq- que difícilment resoldrem amb la proposta de més armament i de més intervenció militar que prepara Bush.

Avui, ningú no es recorda ja del pla Baker, i l’únic que s’intueix des d’aquí és que el desastre iraquià s’anirà engrandint fins que, un dia, els americans sortiran per la porta falsa.

Penso que tot això mereixia alguna cosa més que una simple autojustificació, alguna cosa més que una rialleta, entre cínica i irònica, que és el que en realitat va fer Aznar.

Anuncis

%d bloggers like this: