Sobre el sentit d’un lliurament a la policia

by

L’espectacle organitzat per Batasuna i pels joves d’Haika i Segi que es lliuraren a la policia, diumenge passat, en un acte multitudinari celebrat en un frontó del País Basc, penso que pot tenir moltes interpretacions: la més general és que implica una mena d’humiliació per a la força pública, ja que no ha estat una acció d’aquesta, sinó la voluntat dels interessats, el que ha provocat la detenció de tots aquests joves condemnats pel Tribunal Suprem.

Des del PP s’ha fet tot el safareig possible i s’ha recriminat al govern de Rodríguez Zapatero per la seva incompetència. Nihil novum sub sole. I a més, potser tenen raó, que no ho sé.

La meva pregunta va, però, més enllà de si el govern que tenim és o no mediocre, incompetent o un autèntic desastre, com opina Acebes. I és aquesta: per què aquests joves s’han lliurat a la policia? Per què, com havien fet sempre fins avui, no han fugit a França? Per què no han passat a engreixar els comandos d’ETA?

Comprendreu que no tinc respostes segures a totes aquestes preguntes, però, més enllà de voler posar en ridícul el govern d’Espanya (que probablement ho han intentat), penso que hauríem de cercar una raó més profunda en aquest fet –encara que ells no ens l’expliquin, encara que ells tal vegada no la intueixin.

És probable que entrar a França avui no els sigui fàcil, i menys encara dur una vida al marge de la llei en el país veí que, de fa uns anys, col·labora de valent en la lluita contra el terrorisme. Però també pot ser la mostra d’una debilitat, tot i que, en el moment de la detenció, hagin volgut fer de la necessitat virtut i hagin simulat una certa prepotència.

Per això em demano: no podria ser també que aquests joves, tot i la seva ideologia radical, independentista i fanàtica, no acabin de veure clar el seu futur si entren definitivament en l’organització ETA? No pot ser, com acabo de suggerir, una mostra palesa de debilitat?

Jo, com que no he de menester lluitar cada dia contra el govern d’Espanya per reforçar la meva personalitat, i, per això mateix, no necessito fer de Rajoyacebesizaplana, prefereixo pensar que, en l’acció de diumenge, hi pot haver algun motiu (ni que sigui petit) per a l’esperança. M’agradaria no anar errat.

Anuncis

%d bloggers like this: