Fa uns dies, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va plantar la tinenta d’alcalde, Imma Mayol (mallorquina d’origen) en una inauguració. Sembla que l’alcalde estava molt molest per unes declaracions de la senyora Mayol, membre de la Coalició Iniciativa-Verds, la qual, en plena acció policial contra el moviment “okupa”, ha intervingut en el debat per defensar una determinada classe d’aquests usurpadors de la propietat privada sense títol jurídic que els autoritzi, que, segons la senyora Mayol, haurien de ser objecte d’especial atenció. Vaja! Que, segons opina la regidora, hi ha okupas bons i dolents. Això implica que es podrà actuar contra aquesta darrers, però no contra els primers, que haurien de protegir-se.
Probablement la senyora Mayol s’ha adonat de la seva esllavissada però, en lloc d’arranjar l’assumpte, ha cregut que valia la pena de complicar-lo una mica més, i ha justificat les seves declaracions dient que ella era una política antisistema.
Fantàstic! Declarar-se antisistema i alhora exercir com a tinenta d’alcalde de Barcelona suposo que serà digne d’una pàgina d’or en el Book of Guinness, com ho és també que la representant d’un ajuntament que, entre altres obligacions, té la de salvaguardar la propietat d’uns edificis, mostri simpaties pels okupas, que actuen directament contra els drets dels propietaris que, entre altres coses, paguen els impostos corresponents, entre els qual cal destacar l’IBI, dedicat a fornir les arques municipals. No m’estranya, doncs, que l’alcalde estigui molest i no es vulgui fer la foto amb la regidora Mayol, amb qui governa en coalició.
Tampoc no m’estranya que una lectora de La Vanguardia hagi publicat aquesta carta plena de sentit comú. Diu:
Acabo d´escoltar les declaracions de la tercera tinent d’alcalde de Barcelona, Imma Mayol, en les quals afirma: “Jo, en part, també sóc antisistema”.
He entrat a la web de l’Ajuntament de Barcelona on s’informa del que cobren els càrrecs electes de l’Ajuntament de Barcelona, i he pogut veure que Mayol té un sou anual d’entre 95.000 i 105.000 euros de l’erari públic.
La conclusió a la qual arribo és que o algú ens està prenent el pèl o jo estic badant i el que haig de fer és apuntar-me als antisistema.
Josep Maria Quintana 