Ha mort l’abbé Pierre, el fundador d’Emaús. Un home que aportava una mirada clarivident sobre la vida els homes, però no només sobre els pobres sense llar, a qui ha dedicat la seva vida, ans també sobre altres aspectes, com els costums i la societat. Ell havia reconegut sense pudor que el més dolorós de la seva vida havia estat el vot de castedat, que l’obligava a renunciar a la tendresa d’una dona, i no s’amagava de parlar dels problemes –tantes vegades tabús a l’Església- com els anticonceptius, l’avortament o l’ús del preservatiu per defensar-se de la SIDA. Ell prenia, de fet, com a seus els problemes dels homes, de l’ordre que fossin aquests.
Pel que fa a la pobresa, l’abbé Pierre ha estat un dels primers a comprendre que aquesta necessitava una aproximació molt diferent de l’assistència paternalista, gairebé humiliant, que sovint se’ls havia ofert. D’altra banda, el fundador d’Emaús no parlava gaire de Déu amb els seus companys, però sí que els revelava les seves “tres certeses”. “Malgrat totes les atrocitat –deia-, malgrat el sofriment de tants homes i dones (…), sí, jo crec que l’Etern és, si més no, Amor, que nosaltres som, malgrat tot, estimats, i que també, malgrat tot, som lliures.”
I avui, que en el camp de la política tot sembla pervertit, us deixo amb aquesta frase que ha deixat escrita en el seu testament: “On me dit ‘de gauche’, ça me fait sourire. Droite, gauche, je n’en sais rien. Mon choix est de montrer la réalité telle qu’elle est et de faire percevoir les priorités.”
Josep Maria Quintana 