El problema de l’apostasia

by

A mi, com a persona que creu i que viu la seva fe amb un esperit crític en el si de l’Església Catòlica, em dol l’actitud de la jerarquia quan es mostra incapaç d’adaptar-se a la realitat d’un món en el qual ella és una institució com les altres, sense privilegis i, per tant, sotmesa a la llei.

Dic això arran de l’enfrontament que s’ha produït entre Albert Villanova que, en exigir que es fes constar la seva apostasia, ha trobat tota classe d’impediments per part de l’arquebisbe de València. Finalment serà l’Audiència Nacional la qui haurà de dirimir la qüestió a partir de la resolució contrària al bisbat presa per l’AEPD (Agència Estatal de Protecció de Dades), que li ha exigit de fer constar la “baixa” en el registre de batejats.

Jo sé que el registre de batejats no és un llistat de membres d’una associació, però l’Església s’ha de plegar a les exigències de la llei, i és evident que no pot adduir fonaments teològics i arguments de “dret diví” a una persona que es declara apòstata i que demana que es faci constar la seva decisió en els llibres que contenen les actes de bateig.

Fa uns dies, vaig escoltar l’entrevista que RNE féu al pare Martínez Camino. Escoltant-lo em vaig adonar –bé, de fet ja ho sabia- de com viu d’allunyat aquest home d’una realitat que, això no obstant, l’envolta per tots costats i probablement acabarà per engolir l’Església si aquesta no és capaç d’obrir els ulls al món i veure que l’entorn no és –ni fer-hi prop!- aquell on s’acostumava a moure. A països originàriament catòlics com França, que es plantejaren la laïcitat fa més de dos-cents anys, l’Església actua d’una altra manera. A Espanya, però, li costa d’acceptar que viu en un món que –com diria el meu amic Ponç Pons- no és del seu regne.

Anuncis

%d bloggers like this: