L’hora de la veritat

by

Tot i que em fa la impressió que el Govern ha quedat molt tocat per la bomba d’ETA i que Rodríguez Zapatero no ha sabut reaccionar ràpidament davant un revés que no esperava i d’una oposició que ha dit sense embuts “Aquesta és la meva!”, m’agradaria, però, demanar al senyor Rajoy que m’expliqués amb què ha cedit el govern actual, quines són les mesures que ha pres que justifiquen l’acusació repetida tants cops d’haver-se rendit als etarres.

Encara que la lògica dels terroristes sigui incomprensible per a nosaltres, sembla del tot inexplicable que ETA hagi barrinat el procés de diàleg si el govern realment s’hagués plegat a tots els seus desigs. Molt al contrari, és molt probable que hagi estat precisament el negar-se a fer concessions –perquè ni els presos ha acostat al País Basc- allò que hagi irritat ETA que, ves a saber si per això, ha decidit cometre una nova barbàrie.

Tanta ha estat, però, la pressió mediàtica del PP durant els darrers mesos, tanta ha estat la seva capacitat d’atac i d’incitació a l’odi, que és possible que tots (tret dels etarres) acabem creient que, en efecte, el govern s’ha baixat els pantalons, ha venut Navarra i ha dilapidat tota la credibilitat democràtica que fins aleshores s’havia aconseguit.

Jo, si d’una cosa vull acusar el govern (i no és petit el retret) és d’ingenuïtat, i potser també d’arrogància. Rodríguez Zapatero ha cregut que ell sol seria capaç de redreçar una situació que han intentat vanament de resoldre tots els governs anteriors, que -no ho oblidem- sempre van actuar amb el suport explícit i inequívoc de l’oposició. Ell, però, sembla que s’hagi cregut superior als altres. El seu triomf dins el PSOE a la primera, la victòria electoral a la primera, i tot una sèrie més d’èxits personal, potser el van dur a creure que ell solet acabaria amb ETA, i que ho faria mitjançant un diàleg i un procés de pau que li proporcionaria un lloc a l’Olimp.

No ha estat així, i la reacció davant el primer revés important que ha tingut, no ha estat precisament la d’un gran estadista. Molts més reflexos ha mostrat Rajoy, que fins i tot el va precedir en la visita a Barajas (cosa que si hagués succeït a l’inrevés, quatre anys enrere, quan governava Aznar, segurament hauria provocat les ires del govern).

Penso, doncs, que els propers dies, o potser les properes setmanes, seran decisius per calibrar la talla del president del Govern. Perquè aquest acabarà anant a les Corts (és inevitable que hi vagi) i allí s’haurà d’amidar amb un enemic crescut i sòlid. Allí veurem si Rodríguez Zapatero sap fer-se un lloc entre els grans o s’esvairà com el somni d’una nit de primavera.

Anuncis

%d bloggers like this: