Saber reconèixer-se en l’alteritat

by

Els qui estimem el diari “Menorca” malgré lui, els qui ens hem format com a escriptors a les pàgines d’aquest estimat (i a moments odiat) diari, ens hem de felicitar perquè darrerament –i penso que per primer cop en la seva història- a les seves pàgines s’ha pogut debatre lliurement una matèria que provoca tantes reaccions viscerals com la homosexualitat.

Que Carlos Salord Comella i Iñaki de Irala publiquin les seves opinions sobre aquest fet amb la qual els homes convivim des que som homes, entra dins la naturalesa de les coses, com també hi entra el fet que Pere J. Bosch opini el contrari que els dos primerament citats. El problema és que, fins avui, semblava que només l’opinió que sustentaven Salord i de Irala podia publicar-se en el nostre diari, però amb gran goig comprovem que les coses han canviat, perquè també el “Menorca” ha publicat sense limitacions l’opinió de Bosch. En ambdós casos, les tesis contradictòries foren exposades amb rigor i serietat, intentant pouar en el camp científic i fugint de desqualificacions personals, i això és el que importa, perquè només des del debat rigorós podem els homes arribar a conclusions sobre matèries com la que ara ens ocupa.

Jo, que no he estudiat a fons el problema de l’homosexualitat, i que, per tant, no podria defensar racionalment i amb plena convicció cap postura, m’he sentit en aquest debat molt més a prop de Pere J. Bosch que de l’opinió dels senyors Salord i Irala, i no ho dic per raons d’amistat, sinó perquè, entre altres coses, m’ha semblat menys dogmàtica i menys influïda per aquest enorme bagatge històric que ha fet de l’homosexualitat un vici, un delicte i un fet que comporta el menyspreu i la marginació social de l’homosexual.

Sense haver d’avaluar necessàriament aquesta realitat que afecta l’ésser humà en un dels seus espais més íntims (des del meu punt de vista l’homosexualitat no és “bona” ni és “dolenta”, simplement “és”), no puc deixar de referir-m’hi a partir d’aquella opinió que Jürgen Habermas exposava en un article publicat a Liberation (31.03.03): “la reconnaissance des différences –la reconnaissance mutuelle de l’autre dans son altérité- peut aussi devenir la marque d’une identité commune”.

Advertisements

%d bloggers like this: