Els problemes d’ERC

by

A manca d’una ideologia pròpia, clara i definida en el camp social i econòmic, i més enllà del nacionalisme entès com a ideologia, tinc la impressió que el que defineix Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) són els gestos externs: treta de banderes espanyoles, discursos supernacionalistes, crítiques genèriques al que Madrid ens roba, etc.

És ben curiós, però, que, amb la readició del tripartit, ERC es trobi cada dia més mancada de la possibilitat de gesticular, com hem vist amb l’incident de les banderes. Puigcercós fa treure l’espanyola del seu despatx i Montilla l’obliga a reposar-la immediatament i ell ho fa.

D’altra banda, com que Carod i Puigcercós s’han compromès davant Montilla a parlar només com a membres del govern, no poden sortir a fer les arengues nacionalcatalanistes que tant els agradava de fer, i això implica que el partit és quedi sense portaveus d’alta volada. A més, aquest cop Montilla, i només ell, assumeix la representació del Consell executiu de la Generalitat.

També he llegit en algun lloc que, 62 dels 121 militants d’ERC que es van donar de baixa, han declarat que ho van fer a causa de la reedició del tripartit. Si això és cert, caldrà reconèixer que el poder que ha assumit el partit que fundà Macià l’any 1931 a la Generalitat Catalunya els dóna més maldecaps que èxits.

Algú havia dit que Montilla era un fluix?

Anuncis

%d bloggers like this: