Les declaracions d’Eduardo Madina

by

Vaig seguir per les notícies de la televisió les respostes d’Eduardo Madina a l’interrogatori que li feia el jutge en el procés seguit contra els etarres que havien atemptat contra la vida d’aquest jove, avui diputat del PSOE al Congrés.

Eduardo Madina va perdre una cama en fer explosió una bomba que havien posat dessota el cotxe. Només la sort va fer que salvés la vida, però quedà mutilat.

Les respostes i les explicacions de la víctima foren tan nítides que no podien sinó afectar l’espectador, com també havia d’afectar-lo l’enteresa d’aquest esportista que veié com es truncava una projecte de vida per la intransigència d’uns criminals que escoltaven amb absoluta indolència la declaració.

A través d’aquesta vam saber que, no sols es va estendre la fosca sobre la seva família, ans també que la seva mare, presa d’una depressió que no suportà, morí d’un atac de cor als 49 anys.

Tot això, dit sense cap mena d’afectació, constituïa un testimoni penso que excepcional, però no només les declaracions d’Eduardo Madina eren corprenedores, també ho era aquest cop l’absència de l’associació de víctimes del terrorisme, la que presideix el senyor Alcaraz, que aquest cop no va exercir l’acusació particular. Per què? Doncs segurament perquè Madina era dels qui havia dit que, “en mi nombre sí” el govern podia iniciar una negociació amb ETA.

Pel que sembla, les víctimes no són totes iguals per la gent del senyor Alcaraz. Unes –les que sintonitzen amb ell i amb el PP- deuen ser més víctimes que les altres.

Advertisements

%d bloggers like this: