Davant l’assassinat d’Anna Politkovskaïa

by

Anna Politkovskaïa era la consciència de Rússia. Però ha estat assassinada a sang freda. S’havia acostat massa a les misèries del poder i les havia denunciat sense por en un país on, qui vol subsistir, calla. La Rússia de Putin (com abans la de Stalin, com abans la de Lenin, com abans la del Tsar) és un país dominat per la por, per l’autocensura i pel cinisme. I precisament en aquest país segrestat pels qui detenten el poder, aquesta periodista havia sabut mantenir el seu coratge cívic. El que no s’atura davant la maquinària d’aquest poder depredador que no troba obstacles en el seu camí.

Anna Politkovskaïa, a partir de la segona guerra de Txetxènia, l’any 1999, havia decidit escriure la veritat sobre la terrible matança ordenada per l’Exèrcit rus en el Caucas, perquè ella estava persuadida que aquesta campanya cavaria la tomba de tota esperança democràtica a Rússia.

En un article tan dur com clar de Laure Mandeville publicat a Le Figaro, aquesta experta politòloga escriu: “A mesura que la violència política guanyava el cor del poder rus, ella ampliava el seu camp d’investigació i no dubtava a l’hora de denunciar l’opacitat espectacular del sistema polític orquestrat pel president Vladimir Putin. Mentre la major part dels mitjans de comunicació russos callaven, el seu diari, Novaïa Gazeta, havia esdevingut, gràcies a ella, un dels darrers suports de la llibertat d’expressió.”

Novament, doncs, el silenci recau sobre la immensa i desgraciada Rússia. Descansi en pau Anna Politkovskaïa.

Advertisements

%d bloggers like this: