L’aparició de tres presumptes etarres, dos d’ells armats amb fusells, en un acte de l’esquerra abertzale, el dissabte passat, ha posat en evidència el crític moment que travessa el procés de pau. Un dels terroristes va llegir un comunicat en el qual ETA reafirmava “el compromís de lluitar amb les armes en la mà” per la independència.
Aquesta seguretat contrastava amb les paraules de Rodríguez Zapatero en el míting que va fer diumenge a Catalunya on es va mostrar d’allò més dur: “Cessament de violència i abandonament de les armes com a condició essencial per a negociar”. El que nosaltres hem de demanar-nos, però, és si trobem compatible el que diu el president amb el que diu ETA? I la resposta és no, encara que, per opinar amb seguretat, caldria saber si l’actuació d’ETA respon a una decisió ja presa, o bé es tracta d’un tour de force amb el govern d’Espanya.
Potser la clau per entendre això la trobem en el discurs del lehendakari Ibarretxe que va reivindicar diumenge el dret a l’autoderminació com via per a resoldre el “conflicte basc”, alhora que avisava que la relació entre Euskadi i Espanya serà “fràgil” sense el reconeixement de la capacitat dels bascos per a decidir.
Sovint he parlat de la Constitució espanyola i de les seves bondats, però molt em temo que un dia haurà de reconèixer aquest dret per a poder englobar tothom. El problema és que, amb l’actual composició de les cambres, reconèixer aquest dret és impossible
Josep Maria Quintana 