La campanada de Piqué

by

Ho he escrit més d’un cop: El PP ha de canviar d’estratègia si vol aconseguir novament el poder. I de dins el PP, persones com Matas, Piqué, Ruiz Gallardón y algun altre hauran de provocar algun dia un cop de timó si no volen quedar encallats per sempre.

Doncs bé, ha estat Piqué el qui ha parlat en aquest sentit. I és lògic, perquè el líder popular català és el qui es troba en més mala situació de tots els que jo he anomenat. És a la oposició pura i dura, i la fa a Catalunya, un dels territoris on el seu partit té menys predicament.

Era impensable que algú del cercle proper a Rajoy no cregués que era un error fer-se portaveu de l’acusat Trashorras. Dir-ho potser era difícil, perquè la imatge d’unitat interna és molt important, però penso que més d’un devia respirar abans d’ahir quan Josep Piqué va afirmar que, per a ser alternativa, l’11-M no podia esdevenir l’eix central de l’actuació política del seu partit.

Curiosament, mentre Piqué deia això, un impol·lut i sempre pentinat Zaplana afirmava el contrari. Déu meu! Com és possible que aquest home pugui ser la cara visible del PP? Algú va veure el to de cinisme que emprava per a comentar la renúncia de Rodríguez Ibarra a presentar-se un cop més?

Però no parlàvem d’això, sinó d’aquesta estratègia de l’embut en la què s’ha ficat el PP tot seguint el crit messiànic dels predicadors mediàtics de l’extrema dreta. Piqué, però, ho proclamà a tot vent: “Fer del 11-M un eix central d’actuació és incompatible amb l’estratègia de ser alternativa al Govern socialista”, un comentari que no m’estranyaria que moltes persones sensates del PP fessin en veu baixa.

Piqué fou encara més clar: “Em sembla molt bé –va dir- que els mitjans de comunicació vagin a veure si treuen alguna cosa, però nosaltres som una força política que del que puguin dir el senyor Bugadera o el senyor Trashorras res no n’hem de fer”.

Ho acabarà veient així algun dia Mariano Rajoy?


%d bloggers like this: