A l’Orient Mitjà segueix la confusió

by

Mentre la no victòria d’Israel contra Hezbollah sona a derrota i un parell de centenars de reservistes es manifestaven davant la porta del primer ministre, Ehud Olmert, que en la meva opinió té els dies comptats, Beniamin Netanyahu, líder del Likud, i Avigdor Liberman, el populista d’ultradreta que encapçala “Israel la nostra casa”, el partit dels jueus russos, guarden silenci. El primer d’aquests, però, crea desconfiances perquè ja fou primer ministre i del seu mandat no se’n serva bon record, mentre que Liberman no té una història passada i és l’únic que assegurà que ell podria vèncer Hezbollah.

I mentre la situació al Líban es troba, doncs, en un compàs d’espera, la de Teheran crema per tots costats perquè el dia 31 d’agost acaba el termini fixat pel Consell de Seguretat de l’ONU perquè paralitzi el seu pla d’enriquiment d’urani i Teheran no ha respost a l’ultimàtum sinó amb una resposta ambigua en la qual demana diàleg però sense moure’s del lloc.

El pla impulsat pels cinc estat membres permanents del Consell de Seguretat més Alemanya, oferia als iranians tecnologia nuclear avançada per a ús civil i avantatges econòmiques si abandonava l‘enriquiment d’urani. Com he dit, però, el document iranià no satisfà aquesta demanda encara que es mostra obert a dialogar. Segons conta La Vanguardia del passa dimecres, “La respuesta de la Unión Europea al nuevo documento iraní fue ayer muy europea: Javier Solana se limitó a decir que la nueva postura iraní necesita ser ‘analizada con detalles y cuidadosamente’.”

Menys ambigua fou la del diplomàtic dels Estats Units que reiterà la retòrica de sempre: “Estamos preparados para actuar rápido y someter elementos para una resolución en el Consejo. Es una prueba para el Consejo de Seguridad, y vamos a ver cómo responde” , digué John Bolton.

La visió de l’editorialista del diari català era clara. Deia: “Realidad o farol, lo cierto es que la posición de Teherán pone contra las cuerdas la autoridad del Organismo Internacional de la Energía Atómica, del Consejo de Seguridad y de las Naciones Unidas. Pero también pone en una situación difícil a los tres países europeos (Gran Bretaña, Francia y Alemania) que apostaron por la vía diplomática y que, junto con la Unión Europea y Estados Unidos, ofrecieron en junio un paquete de incentivos nucleares y comerciales a cambio de la suspensión. Pero no hay que olvidar que en la posición de fuerza del régimen iraní pesa sin duda el sentimiento en el mundo islamista de la victoria de las milicias de Hezbollah, el Partido de Dios de inspiración y apoyo iraní, frente al poderoso ejército de Israel en el sur de Líbano.”


%d bloggers like this: