Tornem sobre la mateixa qüestió

by

Tornant a la qüestió de què parlava ahir (que no pot haver-hi compartiments estancs que se sostreguin a l’acció política, per exemple la política hidràulica) us diré que fa molts anys, als inicis de la meva actuació com a registrador de la propietat, vaig tenir una discussió amable amb un company notari, que negava a les corporacions municipals capacitat per a decidir sobre les segregacions urbanístiques.

Jo li observava que, sense la llicència municipal de segregació, no era possible la inscripció d’aquesta en el registre de la propietat, i que, per tant, jo la suspendria fins que la llicència s’hagués obtingut. La resposta del notari amic va ser contundent: “A sant de què m’he d’atendre jo a les decisions d’un alcalde ignorant com el de…? Jo, que estava bastant d’acord amb ell sobre la qualificació de l’alcalde de… com un ignorant, vaig, però, haver de discrepar del meu amic notari: “Serà tan ignorant com vulguem, i ho lamento per als ciutadans que l’han votat, però és a la corporació municipal que presideix a qui la llei dóna la facultat d’atorgar o no llicències de segregació, i nosaltres, servidors de la llei, hem d’acatar la norma.”

No cal que us digui que no el vaig convèncer, però la segregació no es va inscriure al registre del què jo era titular. I estic molt content de no haver donat el meu braç a tòrcer.


%d bloggers like this: