Estat laïcista o estat laic. No és el mateix

by

Quan persones com l’arquebisbe de Burgos, monsenyor Gil Hellín, asseguren sense contemplacions que el Govern d’Espanya “ataca con odio” la família i critiquen decididament el govern actual per proclamar el laïcisme a Espanya, és que possiblement no han entès quina és la diferencia entre un estat laic (o aconfessional) i un estat laïcista.

Avui ho explica molt bé a les pàgines de La Vanguardia (i amb poques paraules), el teòleg de la Universitat de Navarra, Josep-Ignasi Saranyana. “És laïcista l’Estat –escriu el teòleg- quan es mostra bel·ligerant en matèria religiosa, quan s’oposa a la religió en la vida pública, quan l’empeny a l’esfera de la privacitat o quan la persegueix.”

I jo em demano: pot considerar-se, doncs, laïcista un estat com l’Espanyol que accepta que la Religió sigui una assignatura als instituts i col·legis públics i privats, que permet que cada diumenge la ràdio transmeti la missa, que no posa cap dificultat al culte (no sols en les esglésies sinó també al carrer) i dóna cobertura a les més importants manifestacions religioses?

En canvi, un estat laic o aconfessional “és aquell que es declara incompetent en matèria religiosa i que, com a conseqüència d’això, es mostra neutral en aquesta qüestió.” I afegeix després el següent: “La conseqüència de la incompetència de l’Estat en matèria religiosa és la incompetència de la jerarquia eclesiàstica en assumptes polítics.”

I això –exactament això- és el que no ha entès el bisbe de Burgos ni tampoc d’altres prelats quan asseguren quel’Estat no pot legislar sobre matèries que afecten la doctrina de l’Església, com per exemple el matrimoni; com per exemple la investigació en matèria d’embrions. O –més extravagant encara- quan assegura que és immoral que l’Administració reparteixi preservatius entre els joves. Ni més ni menys.


%d bloggers like this: