Sobre l’autodeterminació

by

Arran del comentari d’ahir, un lector em demana què entenc jo per autodeterminació. Li responc que sobre aquest concepte se’n podria escriure un llibre i que possiblement quedarien encara pendents sense estudiar alguns importants aspectes. De tota manera, és clar que també de les coses complexes se’n pot oferir una versió clara i explícita. Ho intentaré penso que sense massa sort.

Per a mi, autodeterminació implica –com diu la mateixa paraula- determinar-se per un mateix, és a dir: decidir un mateix el seu futur. És clar que quan ens referim a “un mateix” no estem pensant en persones sinó en col·lectius, i aquí la cosa es complica, perquè… quin abast hem de donar al col·lectiu? El meu interlocutor no ho dubte: el col·lectiu a qui ha d’aplicar-se aquesta facultat de decidir per un mateix és el nacional, diu. I afegeix: en el cas de Catalunya, el col·lectiu seria la nació catalana, aquesta que el nou estatut defineix clarament en el preàmbul.

No hi tinc inconvenient d’acceptar-ho, li responc, però quan parlem d’autodeterminació com a concepte polític, n’hem de parlar no només per a Catalunya, sinó per a tothom. D’entrada, penso que els pancatalanistes (els qui han defensat sempre el concepte de “Països catalans” trobarien esquifida l’aplicació de la facultat només a les terres que l’estatut defineix com a nació, encara que això es podria resoldre dient acceptant que cada un dels territoris que formen part dels “Països catalans” poguessin decidir (cadascú per ell sol) el seu futur, tot optant o no d’integrar-se en aquest teòric estat català que en sortiria un cop exercit el dret.

Diguem que aquesta versió resoldria possiblement algunes coses però no totes, perquè en el cas del País Basc resulta que els col·lectius nacionalistes que reivindiquen Navarra no sembla que estiguin gaire dispostos a acceptar que aquest territori exerceixi l’autodeterminació separadament de Biscaia, Àlaba i Guipúscoa, mentre que els navarresos (si més no una gran part d’aquests –segurament la majoria-) mai no acceptarien participar en un referèndum col·lectiu: exigirien decidir ells sols, sense computar el que pensin biscaïns, alabesos i guipuscoans.

Parlem ara de les Illes Balears. Com s’exerceix l’autodeterminació a casa nostra? Cada illa per separat tindria aquest dret respecte del conjunt o cal reconèixer el dret de decidir per ell mateix només al conjunt de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera? Admetrien els qui tenen ben clar el concepte d’autodeterminació que Eivissa o bé Formentera l’exercís en solitari respecte de l’actual Comunitat autònoma? I per què no? I si baixem més avall, per què Fornells no pot decidir per ell mateix separar-se d’Es Mercadal i necessita que això ho tuteli el Consell insular?

Trobaríem mil raons per a explicar això darrer, però també en trobaríem per a contradir les afirmacions que abans hem donat per bones. En definitiva, que tot i que la cosa sembla molt clara, és realment complexa. Ho és més evidentment que acceptar que dos territoris que conformen un estat decideixin separar-se de comú acord. Tanmateix (i digui el que digui la Constitució) no hi ha dubte que cal aprofundir en l’estudi del concepte.

Anuncis

%d bloggers like this: