El problema és Maragall

by

Sempre he contemplat la política catalana com una cosa propera, lligada al meu tarannà político-cultural, tot i que no sóc ciutadà de Catalunya i el meu veïnatge civil radica a les Illes Balears. I aquests dies ho faig una mica corprès per aquests esdeveniments que capeja (no sé si com vol o com pot) Pasqual Maragall.

Fa dos dies prengueren possessió dels seus càrrecs els tres nous consellers que formaran part d’aquesta mena de govern en funcions que gestionarà el referèndum de l’Estatut primer, i després les eleccions autonòmiques. Quasi res! I m’exclamo així perquè tinc la impressió que li serà molt difícil a aquest govern d’obtenir algun èxit polític, ja que totes les enquestes prediuen una molt escassa participació a la consulta, fet que dificultarà (si és que es dóna) l’assumpció d’un èxit real.

Hi ha, però, un altre fet que complica les coses al PSC: és la indefinició sobre el futur del president Maragall. Tots els socialistes defensen unànimes que no correspon decidir qui serà el cap de llista a les properes autonòmiques (que se celebraran abans d’acabar l’any) fins després del referèndum, però això s’està convertint en un vertader handicap per al partit. En realitat tinc la impressió que Maragall és el problema del PSC, i que aquest no podrà afrontar el futur electoral immediat amb força i amb possibilitats fins que no decideixi què farà d’aquest home imprevisible al qual només un “sí” en massa a l’Estatut podria rescabalar d’un fracàs em temo que inevitable.


%d bloggers like this: