20 anys de Txernobil

by

Fa dos dies es produïa el vintè aniversari de la catàstrofe nuclear de Txernobil, una gran desgràcia que afectà terriblement persones i territoris fins al punt que, encara avui no s’han esborrat les conseqüències d’aquell desastre.

No diré res de nou respecte d’això. La premsa n’ha parlat per boca de grans especialistes i el que jo voldria constatar simplement és la manca de transparència informativa que oferí el govern rus, presidit aleshores pel líder de la perestroika, senyor Gorbatxov.

A les democràcies ningú no garanteix que no hi hagi corrupció o que el mal govern dels polítics elegits pel poble comporti desastres mediambientals, energètics o sanitaris, però aquests, més prest o més tard, surten a la llum. La llibertat de moviments, la llibertat d’expressió i tot el conjunt de llibertats ciutadanes que comporta el sistema democràtic són un antídot contra l’opressió, la mentida, el mal govern, la corrupció i tants altres mals inherents a l’actuació humana. De vegades no eviten que el mal es produeixi, però generalment acaben detectant-lo i, en la mesura d’allò que és possible, n’evident algunes fatals conseqüències.

És possible (encara que no és probable) que en un estat democràtic hi hagi centrals nuclears en l’estat de la de Txernobil fa vint anys; i menys ho és encara que es pugui produir una fuga nuclear semblant a aquella i que els ciutadans de la vora (i de no tant a la vora) no s’adonin de la desgràcia fins moltes setmanes després. Doncs bé, a l’URSS de Gorbatxov van passar llarguíssimes setmanes sense que el govern digués una sola paraula de la desgràcia i sense que prengués cap tipus de mesura per a protegir els ciutadans d’unes conseqüències que els dirigents polítics soviètics sabien forçosament que eren terribles, i no actuaren fins que la pressió de governs democràtics ventilà els fets i obligà a l’exèrcit rus a evacuar milers de persones, que partiren amb el que duen posat i mai més no han tornat a les seves cases.

La desgràcia, doncs, fou terrible i és molt probable que, de l’exterior de l’antiga URSS, no hàgim sabut captar suficient les conseqüències de la catàstrofe.

I dit això sembla que s’imposi parlar dels avantatges i els inconvenients de l’energia nuclear en un món en què el petroli està assolint uns preus elevadíssims i també en un món on aquest petroli no deixa de ser una font d’energia força contaminant i limitada. Fer-ho seria, però, un error per part meva, ja que és un món que no conec, d’ací que us adreci al comentari que, respecte d’això mateix ha fet el meu fill, en Pere, en un el seu bloc sota el títol de “Petits grans hacks energètics. Per la producció energètica a l’escala local i regional”. Ell és físic i coneix aquesta matèria força més bé que jo.


%d bloggers like this: