Les dones a l’Església

by

El dia de Pasqua vaig anar a missa a Bolvir, en una església romànica restaurada on un mossèn força major va començar el sermó fent un gran elogi de la dona: Les dones –deia- foren les darreres a abandonar el Calvari i també foren les primeres a visitar el sepulcre, que trobaren buit i on un jove els va dir que Jesús havia ressuscitat.

És ben curiosa aquesta visió tan corrent dins l’església d’exalçar la dona i de situar-la en un lloc de privilegi, com la més fidel, com la més estimada de Déu. Això no obstant, la dona no és admesa al sacerdoci i se l’accepta només per a funcions secundàries dins l’Església, un paper que no està gens d’acord amb el rol que, segons el mossèn de Bolvir, té en l’escala de preferències de Déu.

Alguna cosa, però, no quadra en aquesta visió. Val a dir, però, que, tot i que l’església estava plena de dones, cap no es va alçar per a reivindicar els seus drets. Potser, doncs, la protesta hauria de començar per aquí. De fet, si les dones col•laboradores en les tasques eclesiàstiques fessin una vaga de braços caiguts, talvegada la cosa canviaria.


A %d bloguers els agrada això: