De la foto a la crisi

by

És curiós com el pas del temps clivella posicions que altre temps semblaven sòlides. És cert que la guerra de l’Iraq és possiblement la decisió bèl·lica que ha conegut una oposició més frontal i àmplia de les que recordem. Però també ho és que els seus responsables –Bush, Blair i Aznar (encara que aquest darrer nom l’hauríem d’escriure amb lletres minúscules)- semblaven formar un trio inexpugnable. La fotografia de les Açores de fa tres anys si més no ho avalava.

Tanmateix el buc en què navegaven els tres mandataris està fent aigua per tots costats. Aznar (o deixem-ho en el seu partit) va perdre les eleccions a Espanya. I Bush i Blair, que les guanyaren de carrer, es troben sota mínims. Per la peculiar estructura del sistema nord-americà, sembla que Bush arribarà al final del seu mandat. Molt més dubtós és que hi arribi Blair, de qui les demandes de renúncia en favor de Brown són cada dia més grans. Res no tindria d’estrany que, en una crisi típica a l’anglesa, qualsevol dia Blair deixés el poder en mans del seu ministre de finances. De tota manera, la caiguda en picat del crèdit del primer ministre anglès no ve només determinada per la guerra de l’Iraq, ans també troba explicació en diverses actuacions polítiques fortament criticades per la ciutadania: sobretot les que han atorgat títols i favors polítics a aquelles persones que donaren sumes milionàries de lliures esterlines als laboristes durant la darrera campanya electoral. I això també crema.

En definitiva, que la foto de les Açores aviat serà una foto per a la història (per a un dels més tristos episodis dels darrers anys).


%d bloggers like this: