Errors de llenguatge

by

Parlar un altre idioma sempre comporta riscos perquè, és fàcil cometre errors. I quan dic errors no em refereixo a la fonètica –allò que en llenguatge vulgar en diem l’accent- que fa que sovint coneguem la procedència territorial del qui parla. El problema és quan aquest qui parla comet errors que, a un cert nivell, penso que són imperdonables.

Aquests dies he escoltat el discurs de dos diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya parlant en castellà. I parlant castellà en el Congrés dels Diputats. Un deia que no podia donar suport “al texto final del Estatuto puesto que tal como ha quedado la financiación de Cataluña, ésta no es rendible”. Uns dies després, un altre polític del mateix partit assegurava que aviat “será el pueblo de Cataluña quien nos diga: No afllojéis, no amolléis…” Bé, potser seria interessant que ens hi miréssim una mica, en això del llenguatge. No hi seria de més…

És clar que també jo en faig de pifiades. Sense anar més lluny, el dia de Sant Josep publicava un comentari en el meu bloc sobre l’assalt a la presó de Jericó i parlava de la política dels israelites. I ho feia un parell de cops. Ben aviat un lector amic m’observava l’error. “Cal dir israelians –deia-, que és el qualificatiu que correspon als ciutadans d’Israel, etc. Israelita és un terme religiós, sinònim de jueu.”

En efecte és així i me n’excuso.


%d bloggers like this: