Aznar i el Consell d’Estat: una sobirana derrota

by

Un dels principis més clars que teníem en el Consell Consultiu de les Illes Balears durant tots els anys que en vaig formar part, és que a nosaltres ens pertocava pronunciar-nos sobre la legalitat dels projectes que ens enviava el Govern, però mai sobre l’oportunitat d’aquests. Els criteris d’oportunitat són sempre criteris polítics, i aquests no corresponen al Consell Consultiu o, en el cas de l’Estat, al Consell d’Estat, sinó al Govern de la nació.

Sembla, però, que aquest principi tan bàsic no el coneixia el conseller nato del Consell d’Estat, senyor José María Aznar, el qual va irrompre en la reunió plenària de l’alt organisme consultiu per a exigir que aquest informés contràriament a qualsevol reforma de la Constitució, en no haver-hi consens respecte a aquest punt entre el Govern i el principal partit de l’oposició, és a dir, el PP.

Landelino Lavilla, que actuava com a portaveu, li ho va haver d’explicar amb pèls i senyals: que a l’informe que reclamava el Govern del Consell d’Estat aquell li demanava que expliqués com s’articulen les reformes de la Constitució, però no si convenia o no fer aquestes reformes, perquè els criteris d’oportunitat i ponderació són sempre qüestions polítiques sobre les quals no hi té res a dir l’alt organisme consultiu.

Però Aznar, que creu que tothom ha de pensar com ell, exigí una votació, el resultat de la qual va ser d’afront: 24 vots a favor de l’informe i 1 vot en contra, el seu. Sembla que li hauria de caure la cara de vergonya, però no crec que sigui així. A Aznar li passa com a aquell primer ministre anglès que, en tancar-se les comunicacions entre França i Anglaterra va dir: “Quina llàstima que el continent europeu es trobi aïllat”.


%d bloggers like this: