Aquest cop, tot i anar acompanyats del seus elements distintius habituals (banderes basques, estendards dels moviments nacionalistes, cants com l’Eusko Gudariak, etc.) i amb l’assistència de delegacions del Sinn Fein irlandès, la manifestació camuflada de Batasuna que va tenir lloc a Barakaldo el dissabte passat, ha estat diferent d’altres anteriors.
D’una banda, els assistents no han fet res que pogués ser avaluat com a contrari a la prohibició feta per l’Audiència Nacional. Ningú no va nomenar Batasuna i la manifestació –si més no de portes a fora- no volia ser sinó una manifestació política de milers de persones que reclamaven els seus drets ciutadans per a defensar “els drets civils i polítics”.
La policia basca (que tenia la competència exclusiva de mantenir l’ordre) no va haver d’intervenir. De fet, gairebé no se la va veure. No hi va haver, doncs, la provocació que molts esperaven i, si bé en cap moment no es va escoltar a Otegi una crítica de la violència d’ETA i, menys encara, una exigència de deixar les armes, el cert és que el dirigent de l’esquerra nacionalista va predir un “procés de pau al País Basc.” Aquestes foren les seves paraules: “Nosaltres hem dit que calia tenir confiança […] Els obstacles són sempre molt importants, però ens apropem irresistiblement a un procés de pau.”
Cal que també nosaltres tinguem confiança en un futur acord de pau? És difícil assegurar-ho, però em sembla evident que alguna cosa es mou al País Basc. Per al PP –això ja ens ho imaginàvem- la política socialista és suïcida en aquest sentit, però aquesta asseveració, d’un partit per al qual tot és catastròfic, evidentment no es pot tenir en compte.
Josep Maria Quintana 