Tinc la impressió que, amb l’acord a què han arribat Rodríguez Zapatero i Artur Mas sobre l’Estatut de Catalunya, el panorama polític espanyol entrarà en una via ben interessant. En uns apunts d’urgència, el meu fill (Tolosa de Llenguadoc) em diu el següent:
La jugada és bona per molts motius,
1. El PSOE demostra que està per sobre del PSC. Això és bo de cara als socialistes espanyols.
2. ERC es rebota, el PSOE demostra que pot imposar coses als nacionalistes.
3. A ERC li va bé, es pot rebotar plorar i després al referèndum dir que la gent voti SI malgrat tot. Juguen a radicals i surten amb una proposta moderada.
4. A CiU li va de perles, tornen a primera fila, donen imatge de partit seriós que pot negociar solucions moderades, etc. etc. etc.
5. Al PSC tant li fa. Queden una mica malament però bé, si al PSOE li va bé, al PSC també.
El que jo crec, però, és que, més enllà del que apunta en Pere, l’acord –si acaba amb un text final- provocarà un desconcert en el PP i una lenta però continuada desafecció d’alguns dels seus barons que, amb la boca petita, seguiran les consignes dels talibans Zaplana i Acebes, però acabaran per reclamar també per a ells els resultats de l’acord.
Sense anar més lluny, dilluns passat, Piqué ja es desmarcava dels líders nacionals (mai més ben dit) del PP i deia (cito de memòria) que l’acord començava a posar les coses al lleu lloc. Val a dir que, immediatament, tant Acebes com Zaplana van destacar l’absoluta inconstitucionalitat dels termes pactats. A les notícies del vespre de la “Quatro”, Gabilondo entrevistà Zaplana que no dubtà a declarar la inconstitucionalitat de tot el text i, sobretot, de la referència a la “nació” en el preàmbul, del tractament de la llengua (“que impedirá hablar en castellano en Cataluña” –mira que en té, de penques, això!) i de l’acord per al finançament de la Comunitat autònoma.
Ahir, el diari Menorca duia una fotografia de Rosa Estaràs a portada i un text que deia: “La vicepresidenta, Rosa Estaràs, afirmó ayer que el acuerdo estatutario alcanzado el fin de semana entre el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y los dirigentes catalanes rompe los principios de igualdad, solidaridad y equilibrio territorial que contempla la Constitución, algo que a su juicio es inaceptable.”
Però –i mireu com n’és, de galdós, això-, immediatament afegia que aquest acord li semblaria bé si “El estado es capaz de garantizar el mismo nivel de inversiones hasta 2014 para todas las regiones de España y el mismo modelo de financiación.”
Així, doncs, com quedem: és o no és inconsticuional el sistema? Si l’apliquen a Catalunya sembla que ho és, però deixa de ser-ho quan també podem afegir-nos-hi nosaltres. Un argument d’allò més sòlid, jurídicament parlant.
Però això ja es veia venir. Per molt que clamin al cel els talibans de la direcció central del partit, aviat els sectors més pragmàtics (i segurament molt menys fondamentalistes) que representen alguns presidents autonòmics del PP, com Matas, Camps o Fernández, reclamaran una millora dels estatuts de les seves comunitats autònomes, i basaran la seva reclamació en el text català. Què en farem aleshores de Rajoy, Zaplana i Acebes? Serà interessant de veure-ho.
Josep Maria Quintana 